3a Circular

XXV JORNADES INTERNACIONALS D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ
L’atracció pedagògica vers la mar durant el segle XX
Barcelona, 23, 24 i 25 de novembre de 2022

Tercera circular (Document en pdf)
Es presenta aquesta activitat, organitzada pel Grup de Recerca en Pensament Pedagògic
i Social Contemporani (GREPPS) de la Universitat de Barcelona i per la Societat
d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis
Catalans), que es centrarà en la relació entre la mar i la pedagogia.
Els eixos temàtics establerts són els següents:

1/ La mar com a paisatge pedagògic
Es centra en l’estudi de totes aquelles pràctiques educatives (escoles a ple aire, colònies
escolars) que han sabut combinar platja, sorra i aigua. No hi ha dubte que totes elles foren
creades sota el deixant de l’esperit de la renovació pedagògica aparegut entre finals del
segle XIX i primeres dècades del segle XX.

2/ La mar com a via de comunicació i intercanvi
Aquest horitzó tan ampli que dibuixa la mar possibilita la circulació de subjectes, idees i
artefactes educatius entre diferents territoris, des d’una perspectiva mediterrània, europea
o transoceànica. És evident que els discursos i pràctiques educatives sempre romanen
travessats per diferents influències i recepcions d’arreu del món i, per la qual cosa, es
reserva un espai de biografia històrica per resseguir els viatges d’estudi, rutes,
navegacions, exilis per part de mestres, educadors/educadores i pedagogs/pedagogues.

3/ La mar i la descoberta de la corporalitat
El goig d’estar a l’aire lliure posa de relleu la importància que té el cos en l’educació amb
la presència de diferents pensaments pedagògics i pràctiques físiques (gimnàstica sueca,
natació, jocs, esports, etc.). Aquesta presència també pot comportar l’educació del cos en
un sentit higienista i, a més, el foment d’una sèrie de valors (sacrifici, lluita i, el respecte
a les regles i a les normes).

4/ La mar i l’educació estètica
El pleinairisme com a moviment cultural va permetre copsar in situ la força inspiradora
de la naturalesa. La presència i el contacte amb la natura també ha tingut la seva vessant
pedagògica, a través de l’excursionisme, alhora que es va promoure en determinats
contextos educatius, més vinculats a una estètica marítima, la importància de certes
disciplines encara avui considerades de menys rellevància com la música, l’expressió
plàstica o bé la poesia.

5/ La mar com a travessia: recerca i docència en història de l’educació
Secció dedicada a la historiografia, recerca en història de l’educació, didàctica i innovació
docent en història de l’educació a l’àmbit universitari. També té la pretensió de fer un
exercici de retrospectiva de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua
Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) ja que aquestes jornades seran l’edició
vint-i-cinquena i, al mateix moment, un exercici de balanç de la docència i la recerca feta
fins ara.

Dates-clau de les jornades

3 de desembre de 2021: Finalitza el termini per enviar proposta de comunicació a la
següent adreça electrònica: 25jornades.hist.educ@correu.iec.cat 

És molt important que en la proposta de comunicació s’especifiqui el NOM COMPLET
de l’autor o autora; CORREU ELECTRÒNIC; TÍTOL de la proposta de la comunicació;
EIX TEMÀTIC en el qual s’inscriu segons les circulars enviades i, en darrer terme,
RESUM amb una extensió de 400-500 paraules i l’anunci de 4 PARAULES-CLAU en
una de les llengües de les jornades (Català, Espanyol, Portuguès i Anglès).
Tots els signants d’una comunicació (s’accepten un màxim de dos autors) hauran d’estar
inscrits a les Jornades i, amb independència que l’autoria sigui individual o compartida,
només s’admetrà, com a màxim, la presentació de dues comunicacions per participant.

21 de gener de 2022: Resposta sobre l’acceptació de la proposta de comunicació

17 de juny de 2022: Finalitza el termini per fer el pagament de la inscripció a preus
reduïts

20 de maig de 2022: Finalitza el termini per enviar comunicació completa. Així mateix, algunes d’elles seran seleccionades, segons els criteris establerts per part del comitè científic, per elaborar un llibre d’Edicions UB que es publicarà després de la celebració de les XXV Jornades Internacionals d’Història de l’Educació.  

 

Inscripcions i preus

*Fins el 17 de juny de 2022:
Per a socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 100€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous).
Per a no socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 130€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous).
Per a estudiants universitaris, jubilats i aturats: 30€ (inclou assistència a les jornades i dinar del dijous).

*A partir del 17 de juny de 2022:
Per a socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 130€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous)
Per a no socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 160€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous)
Per a estudiants universitaris, jubilats i aturats: 40€ (inclou assistència a les jornades i dinar del dijous).

 

Ponents

Mª DEL MAR DEL POZO ANDRÉS
Llicenciada i Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, amb Premi Extraordinari de
Fi de Carrera i de Doctorat. Catedràtica d’Història de l’Educació de la Universidad de
Alcalá. Les seves línies d’investigació són: història de l’educació urbana; formació docent
inicial i permanent; recepció i transferència de corrents educatives internacionals; paper
de l’educació en la construcció d’identitats nacionals; educació i gènere i cultura escolar.
ANTONI BOSCH-VECIANA
Doctor en filosofia. Catedràtic de filosofia d’institut per oposició (1983-2011). Professor
la Facultat de Filosofia-URL (1990-2021). El seu camp d’estudi ha estat l’univers de la
filosofia antiga. Ha participat en simposis, congressos i col·loquis nacionals i
internacionals. Ha publicat nombrosos articles i llibres sobre la temàtica de la seva
especialitat.
JUSTINO PEREIRA DE MAGALHÄES
Historiador de l’educació, catedràtic de l’Instituto de Educação de la Universidade de
Lisboa. Àmbits de recerca i publicació: Història de l’Educació i Escolarització; Història
de l’alfabetització; Història del llibre escolar; Història de les institucions educatives;
Història del municipi pedagògic.
Us convidem, doncs, a participar-hi i a preparar les vostres comunicacions i, per qualsevol
aclariment, quedem a la vostra disposició: 25jornades.hist.educ@correu.iec.cat i
https://25jihe.iec.cat/

Barcelona, 20 de setembre de 2021

Comissió organitzadora

Anna Aguilar Porta (Universitat de Barcelona), Meritxell
Arderiu Antonell (Universitat de Barcelona), Jordi Brasó Rius (SHEPLC-GREPPSUniversitat de Barcelona), Oriol Brugarolas Bonet (Universitat de Barcelona), Elsa De
La Fuente Espasa (CRAI-Biblioteca Campus Mundet), Clara Domènech Vivas
(Universitat de Barcelona), Laura Fontán de Bedout (Universitat de Barcelona), Jordi
Garcia Farrero (SHEPLC-GREPPS-Universitat de Barcelona), Sergio Irañeta
(Universitat de Barcelona), Cristian Martinez Gutiérrez (Universitat de Barcelona), Eric
Ortega Gonzalez (GREM-GREPPS-Universitat de Barcelona), Angel Pascual Martin
(GREPPS-Universitat de Barcelona), Karina Rivas Guzmán (GREPPS-Universitat de Barcelona),
Oriol Roger Creus (Universitat de Barcelona), Ferran Sánchez Margalef (GREPPSUniversitat de Barcelona), Joan Soler Mata (SHEPLC), Julià Vilar Herms (SHEPLC)

2a Circular

XXV JORNADES INTERNACIONALS D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ
L’atracció pedagògica vers la mar durant el segle XX
Barcelona, 23, 24 i 25 de novembre de 2022

Segona circular (document en pdf)

Es presenta aquesta activitat, organitzada pel Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (GREPPS) de la Universitat de Barcelona i per la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), que es centrarà en la relació entre la mar i la pedagogia.

Els eixos temàtics establerts són els següents:

1/ La mar com a paisatge pedagògic
Es centra en l’estudi de totes aquelles pràctiques educatives (escoles a ple aire, colònies escolars) que han sabut combinar platja, sorra i aigua. No hi ha dubte que totes elles foren creades sota el deixant de l’esperit de la renovació pedagògica aparegut entre finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX.

2/ La mar com a via de comunicació i intercanvi
Aquest horitzó tan ampli que dibuixa la mar possibilita la circulació de subjectes, idees i artefactes educatius entre diferents territoris, des d’una perspectiva mediterrània, europea o transoceànica. És evident que els discursos i pràctiques educatives sempre romanen travessats per diferents influències i recepcions d’arreu del món i, per la qual cosa, es reserva un espai de biografia històrica per resseguir els viatges d’estudi, rutes, navegacions, exilis per part de mestres, educadors/educadores i pedagogs/pedagogues.

3/ La mar i la descoberta de la corporalitat
El goig d’estar a l’aire lliure posa de relleu la importància que té el cos en l’educació amb la presència de diferents pensaments pedagògics i pràctiques físiques (gimnàstica sueca, natació, jocs, esports, etc.). Aquesta presència també pot comportar l’educació del cos en un sentit higienista i, a més, el foment d’una sèrie de valors (sacrifici, lluita i, el respecte a les regles i a les normes).

4/ La mar i l’educació estètica
El pleinairisme com a moviment cultural va permetre copsar in situ la força inspiradora de la naturalesa. La presència i el contacte amb la natura també ha tingut la seva vessant pedagògica, a través de l’excursionisme, alhora que es va promoure en determinats contextos educatius, més vinculats a una estètica marítima, la importància de certes disciplines encara avui considerades de menys rellevància com la música, l’expressió plàstica o bé la poesia.

5/ La mar com a travessia: recerca i docència en història de l’educació
Secció dedicada a la historiografia, recerca en història de l’educació, didàctica i innovació docent en història de l’educació a l’àmbit universitari. També té la pretensió de fer un exercici de retrospectiva de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) ja que aquestes jornades seran l’edició vint-i-cinquena i, al mateix moment, un exercici de balanç de la docència i la recerca feta fins ara.

Proposta de comunicació
La proposta de comunicació s’haurà de fer arribar, com a màxim, el proper 22 d’octubre de 2021 via correu electrònic amb un fitxer adjunt en format word a la següent adreça: 25jornades.hist.educ@correu.iec.cat
És molt important que en la proposta de comunicació s’especifiqui el NOM COMPLET de l’autor o autora; CORREU ELECTRÒNIC; TÍTOL de la proposta de la comunicació; EIX TEMÀTIC en el qual s’inscriu segons les circulars enviades i, en darrer terme, RESUM amb una extensió de 400-500 paraules i l’anunci de 4 PARAULES-CLAU en una de les llengües de les jornades (Català, Espanyol, Portuguès i Anglès).

Tots els signants d’una comunicació (s’accepten un màxim de dos autors) hauran d’estar inscrits a les Jornades i, amb independència que l’autoria sigui individual o compartida, només s’admetrà, com a màxim, la presentació de dues comunicacions per participant.

El 21 de gener de 2022 es comunicarà l’acceptació, o no, de la PROPOSTA DE COMUNICACIÓ segons les valoracions del Comitè Científic de les Jornades.

Les propostes de comunicacions acceptades tindran la possibilitat d’enviar un text més complet per ser publicat en un llibre d’actes virtual (Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona).

Dates clau de les jornades
22 d’octubre de 2021: Finalitza el termini per enviar proposta de comunicació
21 de gener de 2022: Resposta sobre l’acceptació de la proposta de comunicació
17 de juny de 2022: Finalitza el termini per fer el pagament de la inscripció a preus reduïts
20 de maig de 2022: Finalitza el termini per enviar comunicació completa.

Inscripcions i preus

*Fins el 17 de juny de 2022:
Per a socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 100€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous).
Per a no socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 130€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous).
Per a estudiants universitaris, jubilats i aturats: 30€ (inclou assistència a les jornades i dinar del dijous).

*A partir del 17 de juny de 2022:
Per a socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 130€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous)
Per a no socis de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana: 160€ (inclou llibre d’actes i dinar del dijous)
Per a estudiants universitaris, jubilats i aturats: 40€ (inclou assistència a les jornades i dinar del dijous).

Us convidem, doncs, a participar-hi i a preparar les vostres comunicacions i, per qualsevol aclariment, quedem a la vostra disposició: 25jornades.hist.educ@correu.iec.cat

Barcelona, 14 de maig de 2021

Comissió organitzadora: Anna Aguilar Porta (Universitat de Barcelona), Meritxell Arderiu Antonell (Universitat de Barcelona), Jordi Brasó Rius (SHEPLC-GREPPS-Universitat de Barcelona), Oriol Brugarolas Bonet (Universitat de Barcelona), Elsa De La Fuente Espasa (CRAI-Biblioteca Campus Mundet), Clara Domènech Vivas (Universitat de Barcelona), Laura Fontán de Bedout (Universitat de Barcelona), Jordi Garcia Farrero (SHEPLC-GREPPS-Universitat de Barcelona), Sergio Irañeta (Universitat de Barcelona), Cristian Martinez Gutiérrez (Universitat de Barcelona), Eric Ortega Gonzalez (GREM-GREPPS-Universitat de Barcelona), Angel Pascual Martin (GREPPS-Universitat de Barcelona), Karina Rivas (GREPPS-Universitat de Barcelona), Oriol Roger Creus (Universitat de Barcelona), Ferran Sánchez Margalef (GREPPS-Universitat de Barcelona), Joan Soler Mata (SHEPLC), Julià Vilar Herms (SHEPLC)

1a Circular

XXV JORNADES INTERNACIONALS D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ
L’atracció pedagògica vers la mar durant el segle XX
Barcelona, 23, 24 i 25 de novembre de 2022

Primera circular (document en pdf)
Arran de la celebració de les XXV Jornades internacionals d’història de l’educació, organitzades pel Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (GREPPS) de la Universitat de Barcelona i per la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), la voluntat d’aquesta primera circular és presentar aquesta activitat que es centrarà en la relació entre la mar i la pedagogia. La tria d’aquesta temàtica parteix de la voluntat d’homenatjar l’Escola del Mar de Pere Vergés ja que el 2022 es commemorarà el centenari de la seva fundació i, en aquest sentit, no hi ha dubte que aquest diàleg representa una clau interpretativa fonamental per comprendre l’obra d’aquesta institució tan emblemàtica de la ciutat de Barcelona.
Així, doncs, aquestes jornades internacionals estableixen els següents eixos d’estudi al voltant de la mar com a categoria pedagògica durant el segle XX:

1/ La mar com a paisatge pedagògic
Es centra en l’estudi de totes aquelles pràctiques educatives (escoles a ple aire, colònies escolars) que han sabut combinar platja, sorra i aigua. No hi ha dubte que totes elles foren creades sota el deixant de l’esperit de la renovació pedagògica aparegut entre finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX.

2/ La mar com a via de comunicació i intercanvi
Aquest horitzó tan ampli que dibuixa la mar possibilita la circulació de subjectes, idees i artefactes educatius entre diferents territoris, des d’una perspectiva mediterrània, europea o transoceànica. És evident que els discursos i pràctiques educatives sempre romanen travessats per diferents influències i recepcions d’arreu del món i, per la qual cosa, es reserva un espai de biografia històrica per resseguir els viatges d’estudi, rutes, navegacions, exilis per part de mestres, educadors/educadores i pedagogs/pedagogues.

3/ La mar i la descoberta de la corporalitat
El goig d’estar a l’aire lliure posa de relleu la importància que té el cos en l’educació amb la presència de diferents pensaments pedagògics i pràctiques físiques (gimnàstica sueca, natació, jocs, esports, etc.). Aquesta presència també pot comportar l’educació del cos en un sentit higienista i, a més, el foment d’una sèrie de valors (sacrifici, lluita i, el respecte a les regles i a les normes).

4/ La mar i l’educació estètica
El pleinairisme com a moviment cultural va permetre copsar in situ la força inspiradora de la naturalesa. La presència i el contacte amb la natura també ha tingut la seva vessant pedagògica, a través de l’excursionisme, alhora que es va promoure en determinats contextos educatius, més vinculats a una estètica marítima, la importància de certes disciplines encara avui considerades de menys rellevància com la música, l’expressió plàstica o bé la poesia.

5/ La mar com a travessia: recerca i docència en història de l’educació
Secció dedicada a la historiografia, recerca en història de l’educació, didàctica i innovació docent en història de l’educació a l’àmbit universitària. També té la pretensió de fer un exercici de retrospectiva de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) ja que aquestes jornades seran l’edició vint-i-cinquena i, al mateix moment, un exercici de balanç de la docència i la recerca feta fins ara.

Afegim, per últim, que en les properes circulars es concretarà el programa, les dates per al lliurament de resum i textos complets de les comunicacions per a l’avaluació, acceptació i publicació de les mateixes, així com d’altres informacions d’interès (butlleta i preus d’inscripció, possibilitat d’allotjament, etc.).

Us convidem a participar-hi i a preparar les vostres comunicacions i, per qualsevol aclariment, quedem a la vostra disposició: 25jornades.hist.educ@correu.iec.cat

Barcelona, 23 de gener de 2021

Comissió organitzadora: Anna Aguilar Porta (Universitat de Barcelona), Meritxell Arderiu Antonell (Universitat de Barcelona), Jordi Brasó Rius (SHEPLC-GREPPS-Universitat de Barcelona), Oriol Brugarolas Bonet (Universitat de Barcelona), Elsa De La Fuente Espasa (CRAI-Biblioteca Campus Mundet), Clara Domènech Vivas (Universitat de Barcelona), Laura Fontán de Bedout (Universitat de Barcelona), Jordi Garcia Farrero (SHEPLC-GREPPS-Universitat de Barcelona), Sergio Irañeta (Universitat de Barcelona), Eric Ortega Gonzalez (GREPPS-Universitat de Barcelona), Angel Pascual Martin (Universitat de Barcelona), Oriol Roger Creus (Universitat de Barcelona), Joan Soler Mata (SHEPLC), Ferran Sánchez Margalef (GREPPS-Universitat de Barcelona), Julià Vilar Herms (SHEPLC)