Els eixos temàtics establerts són els següents:
1/ La mar com a paisatge pedagògic
Es centra en l’estudi de totes aquelles pràctiques educatives (escoles a ple aire, colònies escolars) que han sabut combinar platja, sorra i aigua. No hi ha dubte que totes elles foren creades sota el deixant de l’esperit de la renovació pedagògica aparegut entre finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX.
2/ La mar com a via de comunicació i intercanvi
Aquest horitzó tan ampli que dibuixa la mar possibilita la circulació de subjectes, idees i artefactes educatius entre diferents territoris, des d’una perspectiva mediterrània, europea o transoceànica. És evident que els discursos i pràctiques educatives sempre romanen travessats per diferents influències i recepcions d’arreu del món i, per la qual cosa, es reserva un espai de biografia històrica per resseguir els viatges d’estudi, rutes, navegacions, exilis per part de mestres, educadors/educadores i pedagogs/pedagogues.
3/ La mar i la descoberta de la corporalitat
El goig d’estar a l’aire lliure posa de relleu la importància que té el cos en l’educació amb la presència de diferents pensaments pedagògics i pràctiques físiques (gimnàstica sueca, natació, jocs, esports, etc.). Aquesta presència també pot comportar l’educació del cos en un sentit higienista i, a més, el foment d’una sèrie de valors (sacrifici, lluita i, el respecte a les regles i a les normes).
4/ La mar i l’educació estètica
El pleinairisme com a moviment cultural va permetre copsar in situ la força inspiradora de la naturalesa. La presència i el contacte amb la natura també ha tingut la seva vessant pedagògica, a través de l’excursionisme, alhora que es va promoure en determinats contextos educatius, més vinculats a una estètica marítima, la importància de certes disciplines encara avui considerades de menys rellevància com la música, l’expressió plàstica o bé la poesia.
5/ La mar com a travessia: recerca i docència en història de l’educació
Secció dedicada a la historiografia, recerca en història de l’educació, didàctica i innovació docent en història de l’educació a l’àmbit universitari. També té la pretensió de fer un exercici de retrospectiva de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) ja que aquestes jornades seran l’edició vint-i-cinquena i, al mateix moment, un exercici de balanç de la docència i la recerca feta fins ara.
Comentaris recents